Carta al Papa
He recibido por email una carta de un chico de Valencia o Castellón, en el que habla sobre el Papa, y le da algunos consejos. No tiene desperdicio. No conozco al chico, pero se ve que va a África a ayudar a niños enfermos de SIDA. (Al final pongo una foto) El texto, a continuación…
Hui he llegit al periódic que només falten 2 mesos per a
l’arribada del Papa a València, i no sé si ha segut fruit de la
casualitat, perň també he rebut noticies des d’Addis Abeba. Com
supose que tots ja sabeu, aquest estiu vaig estar treballant a un
orferinat amb nens malalts de la Sida a Etiňpia, les noticies que
he rebut no eren massa bones, un altre dels meus prínceps etíops
s’ha esfumat d’aquest món. Amb aquest ja van tres des que vaig
tornar d’Àfrica, per a la gran majoria dels europeus de a peu són una
estadística fatídica més, per a mi tenen tres noms: Abdi a qui
vaig acompanyar fins a l’última alenada, Samuel sempre amb un somriure,
i Tedy l’últim en deixar-nos. Els tres apareixen amb mi en aquesta
foto. I pensareu, que te a veure açó amb Mr. Ratzinger Z, doncs
que aquest senyor ve a Valčncia a parlar-nos de la familia, i
jo em pregunte, que va a contar-nos: què és una familia?, Com hem
de criar els fills?, que jo sàpia aquest senyor no té familia,
nooo?? Ahhh, perň espereu, se m’oblidava que és el cap d’una
institució que parla del sexe quan se suposa que no el practica,
que parla de caritat quan fa inversions a la borsa i que parla
d’igualtat i discrimina les dones, bé així ja s’entén. El que no
entenc és el que diu el periòdic, “S’esperen més d’un milió i mig de
persones que vindran a escoltar-lo”… mande… Ja sabia que hi
havia gent per a tot, però tanta… és un poc preocupant.
Doncs bé, m’agradaria que passareu aquest mail a tanta gent com
pugueu, em faig responsable de tot el que diu, a veure si li
arriba al senyor Papa i em contesta a unes quantes preguntes
perquè estic que bufe.
En primer lloc, si vol parlar de família que li explique als
meus nens per què ells no
en tenen, tal volta si els seus pares hagueren sabut el que és un
preservatiu, cosa pecaminosa segons Mr. Ratzinger, no hagueren
agafat la sida i ara estarien amb els seus fills.
En segon lloc, si vol parlar de l’educació i els valors cristians
que hem de donar als nens, que ens explique de què aprofita aixó a
Àfrica on la gran majoria mor abans dels
12 anys.
En tercer lloc, que em diga a mi personalment per què he perdut
a tres petits amics que amb el tractament d´antiretrovirals pel
preu de dos dels seus anells continuarien vius. O millor encara,
que mire la foto, que els mire als ulls si s´atrevix.
Ahhh, i una cosa, per a saber que és una família no cal escoltar
a ningun personatge teletransportat des del segle XII, familia és
un conjunt de persones que s’estimen els uns als altres, i hauríem de
veure quants d’eixe milió i mig de persones superaven la prova.
Moltes gràcies.

Comments
3 Responses to “Carta al Papa”
Leave a Reply

Estic totalment d’acord amb tú. I només et puc acompanyar en el sentiment per aquests tres nens i per tots aquells pels quals es segueix sense fer res, i que provablement correran la mateixa dissort, a pesar de les milers de xarrades que aquests “enviats de Déu” puguen fer arreu del món, i que no serveixen per a guarir tots aquests innocents, sino que pel seu contingut serveixen per a tot el contrari: afavorir que els que venen darrere ho passen igual o pitjor. Però ells estan revestits de la seva pròpia “autoritat divina”, i amb això en tenen prou: “Bene irritum facitis praeceptum Dei, ut traditionem vestram servetis (…)”
Mc. 7,9.
Perdón, olvidé la traducción, para los legos en latín, lo siento: “¡Qué bien violáis el mandamiento de Dios, para conservar vuestra tradición!”. Gracias, Pedro.
Hola,
todos los días recibo una visita desde Ukrania. Eres el chico de la foto?